La música clàssica (també anomenada "música acadèmica") és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda, o arrelada a les tradicions occidentals. En l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle ix fins a l'actualitat. Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical van ser regulades d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix amb el nom de common practice period (període de pràctica comuna). La música europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular pel seu sistema de notació musical, aproximadament en ús des del segle xvi. La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar informació sobre l'altura, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre interpretació exacta d'una obra musical a l'intèrpret o executant. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ad libitum, que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees (com per exemple en la música clàssica índia o la música tradicional japonesa), i en la música popular.El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de segle xix, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d'or de la música. La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l'Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Molts autors consideren que el terme "clàssic" és inadequat per poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle xix; a causa d'aquest fet és habitual l'ús de les cometes acompanyant el terme "clàssica".

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Música clàssica , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.