Música antiga

El concepte de música antiga inicialment es referia a la música anterior a l'adveniment del Classicisme, incloent per tant la música medieval, renaixentista i barroca. La denominació 'música antiga' en la seva concepció inicial no feia referència només al període en què s'havia compost la música que s'hi englobava, sinó que incloïa una determinada manera d'encarar-ne la interpretació: amb criteris musicològics, partint del coneixement que aporten les fonts de l'època, així com del seu context, i fent ús dels instruments per als quals el repertori en qüestió havia estat pensat (o utilitzant rèpliques modernes fetes igualment amb criteris historicistes). Alguns dels grans noms de la música antiga han reivindicat que la seva labor no sols té un pol de referència, en les dates de composició d'aquestes obres, sinó que en tenen un altre, en la contemporaneïtat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -implícitament- sembla que els eximeix de l'observança estricta del mètode musicològic. Són noms importants en la música antiga: Jordi Savall, Trevor Pinnock, John Eliot Gardiner, Nikolaus Harnoncourt o René Jacobs.