Пётр Ильич Чайковский

Piotr Ilitx Txaikovski (?·pàg.), en rus Пётр Ильич Чайкoвский, (Vótkinsk, 7 de maig de 1840 - Sant Petersburg, 6 de novembre de 1893), fou un compositor rus del romanticisme. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l'Obertura 1812, l'obertura fantasia Romeu i Julieta, el Primer concert per a piano, el Concert per a violí, les seves simfonies núm. 4, 5 i 6 (també anomenada La Patètica) i l'òpera Eugeni Oneguin. Nascut en una família de classe mitjana, l'educació que va rebre Txaikovski estava dirigida a preparar-lo com a funcionari, malgrat la precocitat musical que va mostrar ja des de petit. En contra dels desitjos de la seva família, va decidir seguir una carrera musical i el 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg, s'hi graduà el 1865. La formació que va rebre, formal i orientada a l'estil musical occidental, el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el Grup dels Cinc, conformat per un grup de joves compositors russos, amb els quals Txaikovski va mantenir una relació professional i d'amistat al llarg de la seva carrera. Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure música en diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia, l'òpera, el ballet, la música instrumental, la música de cambra i la cançó. Tot i comptar amb diversos èxits, mai va tenir massa confiança o seguretat en si mateix i la seva vida va estar esquitxada per crisis personals i períodes de depressió. Com a factors que potser van contribuir-hi, poden esmentar-se la seva homosexualitat reprimida i la por que es revelés la seva condició, el seu desastrós matrimoni i el sobtat col·lapse de l'única relació duradora que va mantenir en la seva vida adulta: la seva associació de 13 anys amb la rica vídua Nadejda von Meck. Enmig d'aquesta agitada vida personal, la reputació de Txaikovski va augmentar; va rebre honors per part del tsar, va obtenir una pensió vitalícia i va ser lloat a les sales de concerts de tot el món. La seva sobtada mort als 53 anys sol atribuir-se generalment al còlera, però alguns ho atribueixen a un suïcidi.Tot i ser popular en audiències de tot el món, Txaikovski va rebre de vegades dures crítiques per part de crítics i compositors. No obstant això, la seva reputació com a compositor d'importància és avui dia segura, i ha desaparegut per complet el desdeny amb què els crítics occidentals a principis i mitjans del segle XX catalogaven la seva música com vulgar i mancada de pensament.