Louis Couperin

Louis Couperin (Chaumes-en-Brie vers 1626 – París, 1661), fou un compositor barroc francès que realitzà contribucions significatives al desenvolupament de la música barroca per a teclat. Primer fill de Charles I, el qual l'inicià en l'art musical, igual que més tard els seus dos germans, François i Charles, Chambonnières (considerat com el fundador de la música clavicembalista francesa) escoltà els tres joves junt amb d'altres joves en una matinée musicale i restà tant impressionat que invità a Louis a anés amb ell a París perquè estudiés, i més tard, presentar-lo en la cort. El 1653, Chambonnières aconseguí per al seu deixeble i protegit el lloc d'organista a Saint Gervais (plaça que la família Couperin ocuparia més d'un segle i mig). Poc temps més tard, Louis es convertiria també en ordinaire de la Musique du Roy. Mori al cap de pocs anys, encara jove, a causa d'una malaltia desconeguda. De Louis han arribat fins als nostre temps tres simfonies per a instruments, cinc Fantasies per a dues violes i al voltant de 150 composicions per a orgue i clavicèmbal, obres que rebel·len un sentit dramàtic quasi romàntic, i per tant avançat amb respecte al seu temps, malgrat de la destacada predilecció demostrada per l'autor vers les formes antigues de contrapunt: pasacaglias, xacones. etc. Hàbil clavecinista, organista i intèrpret de viola da gamba, fou un de los fundadors de l'escola francesa de clavecí i inventà el gènere de preludi sense compàs per el clave. Ell i el seu nebot François Couperin "el Gran", foren els més anomenats membres de la (nissaga de músics) Couperin.