Goffredo Petrassi

Goffredo Petrassi (?·pàg.) (Zagarolo, 16 de juliol de 1904 – Roma, 3 de març de 2003) fou un compositor de música italià. Fou un dels creadors de la música moderna italiana i gran explorador dels estils de composició amb les modernes tècniques musicals. Estudià orgue i fou cantor en la Schola Cantorum de San Salvatore in Lauro de Roma (1913-1919). El 1930 amb col·laboració amb Giorgio Nataletti, publicà els Canti della campagna romana. El 1932 va obtenir el diploma de composició en el conservatori de Santa Cecília, on estudià amb Alessandro Bustini i del que en fou professor de composició (1939-1959), i on tingué una munió d'alumnes. De la seva extensa producció cal destacar Obertura de concert i Passacaglia (1931, Tres cors i Partita, ambdues per a orquestra (1932), aquesta última fou guanyadora aquest mateix any, ex aequo, amb una obra de Giuseppe Rosati en el Concurs convocat pel Sindicat Nacional Feixista de Músics; Concert per a Orquestra (1933-1934), Concert per a piano i Orquestra (1936-1939), Magnificat (1940), Cor di Morti, sobre text de Giacomo Leopardi (1940-1941); La follia d'Orlando, ballet (1942-1943); Don Quixot ballet (1945); Il Cordovauo, òpera (1944-1948; La Morte dell'Aria òpera en un acte (1949-1950; Fosca Nit, cantata sobre text de Sant Joan de la Creu (1950-1951); Serenata, per a cinc instruments (1958), i l'extensa peça coral Orationes Christi (1974-1975). Fou el tutor en els seus anys al Conservatori de Santa Cecília de Roma del gran compositor de bandes sonores Ennio Morricone.