Erik Bergman

Erik Valdemar Bergman (Nykarleby, 24 de novembre de 1911 – Hèlsinki, 24 d'abril de 2006) fou un influent compositor de música clàssica finès. Bergman va estudiar a l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i després amb Heinz Tiessen a Berlín i amb Wladimir Vogel a Ascona i en diverses ciutats més d'Europa. En establir-se a Hèlsinki emprengué l'activitat de crític musical en el <Hufvudstadsbledet> i més tard (1963) com a professor de composició, a l'Acadèmia Sibelius, a més de treballar fins a 1978 com a director de cor. Bergman és considerat un pioner de la música moderna a Finlàndia. A causa de la seva formació va ser considerat com a representant de l'avantguarda; va desenvolupar, per exemple, les tècniques de dotze tons d'Arnold Schönberg apreses de Wladimir Vogel. Va compondre cicles de cançons, cantates, peces per a piano i per a orgue, una suite guitarra, un concert de cambra per a flauta, clarinet, clarinet baix, violí, viola, violoncel, percussió i piano i altres obres de cambra. El seu Rèquiem per un poeta mort (1970) i Colori ed improvvisazioni per a orquestra (1973) li va donar el reconeixement internacional. També és conegut per la seva extensa producció coral. Els seus últims treballs inclouen concerts per a cello, violí i trompeta.