Cesare Negri

Cesare Negri (Milà, 1535 (Gregorià) – 1605) conegut com Il Trombone, fou un ballarí italià nascut Milà cap a 1536 i mort després de 1604.Se sap que assistí a la primera escola de <ball noble> de Milà, a mitjan segle XVI, fundada per Pompeo Diobono i basada en la coréutica del segle XV (Domenico da Piacenza o Ferrara, Antonio Cornazzano, Guglielmo Ebreo da Pesaro). Quan Diobono marxà a París, invitat per la cort Enric II de França (1554), Negri, encara molt jove, començà a donar classes de ball. Com a compendi de les seves ensenyances, existeix el tractat Le Gratie d'amore (1602). Una segona edició el 1604 porta per títol Nuove inventione di balli. L'obra està dividida en tres tractats: en el primer es troben la llista i informació sobre ballarins, llocs i personatges de l'època de l'autor; en el segon s'exposen les regles de <bon dansar>; el tercer inclou una part teòrica i una altra practica. La dansa acadèmica, a la vista del segle XVII i a poc mes de vint anys d'aparèixer el ballarí Fabritio Caroso de Sermoneta, un clàssic en el seu gènere, es trobà perfilada en les descripcions de Negri. Sense coneix-els ni definir-los (els codificaria després Pierre Beauchamp, fixà cinc passos que representen, en potència, les cinc posicions fonamentals de la dansa acadèmica, així com el principi dels <peus cap a fora> (<piedi in fuora>) <en-dehors>, en el que es recolza, com és sabut, la ciència del ball teatral. Per a tot això, amb Negri s'obrí el pas gradual i decisiu de la dansa àulica a la teatral. El tractat de Negri inclou més de 40 àries per a dansa, en partitures per a llaüt. Són indicatius, aquest respecte, els estudis realitzats per Mabel Dolmetsch i Melusine Wood sobre les danses històriques del temps.