Alfonso Ferrabosco

Alfonso Ferrabosco (Bolonya, 18 de gener de 1543 - Torí, 12 d'agost de 1588), fou un compositor italià. Membre d'una aristocràtica família bolonyesa la qual tenia molts músics entre els seus membres. Ell era fill de Domenico Maria i tingué un fill il·legítim Alfonso (1573-1628) que també fou músic i compositor. Encara que era famós en la seva majoria per ser el solitari madrigalista italià que treballava a Anglaterra, i que fou el principal responsable del creixement del madrigal allà, també va compondre música sacra. Va córrer la brama que hagués pogut ser espia de la reina Elisabet I mentre estava a Itàlia. El 1559 restà al servei del cardenal de Lorena, Carles de Guisa; aquest mateix any fou un dels intèrprets del Epithalame del poeta Joachim du Bellay en ocasió de les noces de Manuel Filibert de Savoia i Margarida de Valois i de França. El 1562 anà a Londres i entrà al servei de la reina Elisabet I, on hi va romandre fins al 1578, exceptuant un breu període en què restà al servei del cardenal Farnese (1564). Fou el primer compositor italià d'una certa vàlua que anà a viure a Anglaterra, exercint una notable influència sobre els músics anglesos de l'època isabelina i va tenir estretes relacions amb Thomas Morley i, sobre tot, amb William Byrd. Sens dubte, gaudí de més gran consideració a Anglaterra que en la seva pàtria, com ho prova el fet que fos l'autor més representat en la col·lecció de madrigals traduïts a l'anglès Música transalpina (1588), en el qual n'hi figuren 14 de Ferrabosco; l'historiador anglès Peacham elogia el 1622 el gust i la suavitat de la melodia, citant per exemple, el madrigal Vedi pianger Madonna i la cançó Le rossignol. El 1578 tornà a Torí, a la cort de Carles Manuel I de Savoia, seguint-lo a Espanya, quan el 1588 es casà amb Catalina, filla de Caterina Micaela, filla de Felip II. Després es retirà a Bolonya, al convent de Sant Francesc, on morí. Publicà el Primo libro dei madrigali a 5 (1587) i el Secondo libro dei Madrigali a 5 (1587), a més va participar en diverses col·leccions de l'època amb les seves composicions: entre aquestes, cal recordar Musica transalpina I (1588) i el II (1597), en els quals hi figuren respectivament 14 i 6 dels seus madrigals. Junt amb una producció madrigalista sense originalitat i conservadora, apareix molt més interessant la seva producció sacra: conservada manuscrita en algunes biblioteques angleses, es compon de diversos motets, entre els quals cal destacar Ad te levavi i Ad Dominum cum tribularetur, caracteritzats per una intensa expressivitat melòdica, el salm Benedic anima mea, on brillen les esplèndides harmonies de la secció Posuisti tenebras, i els himnes escrits en el típic estil acordal de Byrd, que tingué gran influència sobre les obres de Morley.