Sonata

Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. Tota una sèrie de formes i procediments compositius des del segle XVI fins a les experiències més rupturístes de l'actualitat van rebre el nom de "sonata". El terme, tot i ser vague —etimològicament, "sonata" significa que la composició ha de ser "tocada", en oposició a la cantata (llatí i italià cantare, cantar), que ha de ser cantada— va evolucionar al llarg de la història de la música designant diverses formes abans del període clàssic. El terme va adquirir una importància creixent en el període clàssic i a principis del segle XIX va passar a designar un principi de composició d'obres a gran escala. Al segle XX el terme va continuar essent aplicat a obres instrumentals però els principis formals enunciats i ensenyats al llarg del segle XIX es van debilitar o desaparèixer.