伊福部昭

Akira Ifukube (en japonès: 伊福部昭) (Kushiro , 31 de maig de 1914 – Tòquio, 8 de febrer de 2006) fou un compositor, director d'orquestra, professor de música i concertino japonès. És el tercer fill d'un sacerdot shinto (xintoisme). La major part de la seva infància es troba en una regió habitada pels japonesos i els ainu que freqüenta el seu pare, que és contrària a les pràctiques dels japonesos de l'època. Akira Ifukube està fortament influït per les tradicions musicals dels dos pobles i estudia violí i shamisen. La seva primera trobada amb la música clàssica es va produir quan va ingressar a l'escola secundària a Sapporo, capital d'Hokkaido. La llegenda diu que Akira Ifukube va decidir a compondre a l'edat de 14, després d'escoltar una emissió de la La consagració de la primavera d'Ígor Stravinski (Akira també inclou a Falla com una de les seves fonts d'inspiració). Cursà estudis musicals amb A. Txerepnín en el període que el compositor rus va romandre al Japó. En les seves composicions Ifukube delata de manera particular la influència de la música occidental moderna, operant un fusió entre les típiques melodies japoneses i les harmonies impressionistes occidentals. De les seves nombroses composicions poden citar-se els ballets Ciutadella encantada (1949) i Tambors japonesos (1951); a més per a orquestra Rapsòdia japonesa (1936); Tríptic aborigen (1938); Balada simfònica (1943) i Bosc de la Àrtic (1944); per a piano i orquestra, la Simfonia concertant (1942) i un Concert per a violí i orquestra, de (1948).