小澤征爾

Seiji Ozawa (en japonès 小澤 征爾, Fentien, avui (Shenyang), Xina, 1 de setembre de 1935) és un director d'orquestra d'origen japonès, nacionalitzat estatunidenc. Estudià música en l'escola Toho de Tokio amb H. Saito amb el propòsit de convertir-se en pianista, però acabà decidint-se per la direcció d'orquestra, que perfeccionà a Tanglewood i a Berlín amb Herbert von Karajan. El 1959 guanya el premi de direcció d'orquestra a Besançon i l'any següent aconsegueix el premi Koussewitzky del Berkhshire Music Center de Tanglewood. És assistent de Leonard Bernstein en la Filarmonica de Nova York i el 1965 és anomenat director de l'Orquestra Simfònica de Toronto, lloc que ocuparà fins que el 1973 comença a dirigir la Simfònica de Boston. La seva activitat com a director de concert i d'òpera el porta als principals centres d'Europa, Amèricai Japó. El seu debut operístic es produeix en el Festival de Salzburg amb Così fan tutte el 1969. Ha dirigit òpera a Londres, Eugeni Oneguin (1974), Viena i París, on estrenà el Saint François d'Assise de Olivier Messiaen el 1983. D'altres obres estrenades per Ozawa són la Musique pour San Francisco de Darius Milhaud (1972), el Concert per a violí de Gottfried von Einem (1970) i la Segona Simfonia de Peter Maxwell Davies (1981).