Tullio Serafin

Tullio Serafin (Rottanova di Cavarzere, Vèneto, 1 de setembre de 1878 - Roma, 2 de febrer de 1968) fou un director d'orquestra italià. Amb només 11 anys es traslladà a Milà per ingressar en el Conservatori, on fou alumne de Virgilio de Angelis (violí), Michele Saladino (contrapunt) i Coronaro (composició). Durant un temps, actuà com a violinista en l'orquestra de la Scala, en la que així mateix tocà de forma ocasional la viola. Va obtenir la graduació el 1898 i després d'un debut primerenc amb L'elisir d'amore sota l'anagrama d'Alfio Sulterni, passà uns anys com a substitut a la Scala, on rebé el suport d'Arturo Toscanini. Debuta en el Comunale de Ferrara amb Aida i la Germania de Alberto Franchetti. Seguidament dirigeix en diverses ciutats italianes i estrangeres fins que el 1909, després d'haver concertat la Héllera de Italo Montemezzi al Regio de Torí, és cridat a la Scala, on hi roman com a director principal fins al 1914. Seguirà dirigint en períodes alterns fins a ser nomenat el 1946 director artístic del teatre. En el coliseu milanès, dirigí les primeres representacions italianes de El cavaller de la rosa, Ariane et Barbe-Blue de Dukas, Feuersnot i Oberon, així com les estrenes absolutes de L'amore dei trere i La Nau de Montemezzi. En el Metropolitan, dirigí les estrenes americanes de La vida breve de Turandot i Simón Boccanegra, i dóna a conèixer diverses obres d'autors nord-americans com Deems Taylor (The king's Henchman i Peter Ibbetson) o Louis Gruenberg (The emperor Jones). Dirigí amb freqüència a Buenos Aires, Madrid, París, Londres i Roma, on concertà l'estrena italiana del Wozzeck d'Alban Berg i exercí el càrrec d'assessor artístic. Va estar casat amb la soprano Elena Rakovska.