Terry Riley

Terry Riley (Colfax, 24 de juny de 1935) és un compositor i pianista nord-americà de música contemporània. Se'l considera, juntament amb La Monte Young, Steve Reich i Philip Glass un dels màxims impulsors del minimalisme.Va néixer a Colfax (Califòrnia) el 24 de juny de 1935. El seu primer contacte amb la música va ser a través de la ràdio, on hi va sentir cançons de Cole Porter, George Gershwin i Richard Rodgers. Als cinc o sis anys va començar a estudiar violí i poc després es va iniciar en el piano, en aquest cas d’oïda. El seu professor de música a l’institut, Ralph Wadsworth, va introduir-lo a compositors com Bartók i Stravinsky, entre d’altres. Riley va seguir només amb el piano i va començar a fer classes amb Duane Hampton, una professora que havia impartit classes al prestigiós Institut Curtis. Posteriorment va fer classes amb Adolf Baller (el mestre de la seva antiga professora) al Conservatori de San Francisco .Quan estava a la universitat es va adonar que no seria concertista de piano pels nervis que això li produïa i per haver començat tard a prendre’s seriosament la carrera. Va ser llavors quan va començar a escriure música i va fer classes de composició amb Wendall Otey.Es va casar amb Anne Smith l’any 1958 i va tenir una filla i dos fills. Mentre feia diverses feines fora de l'àmbit de la música va estudiar composició de forma privada amb Robert Erickson. Per altra banda, tenia un trio de jazz amb dos companys de la classe de Wendall Otey, Pauline Oliveros i Loren Rush. L’any 1959 va entrar a la Berkeley University, però el corrent estètic predominant en el moment a la universitat, el serialisme, no li interessava. De fet, en aquell moment estava fascinat per la complexitat rítmica que mostrava Stockhausen en obres com la Zeitmasze. A Berkeley hi va conèixer a La Monte Young i en va ser col·laborador en alguns dels seus projectes. Paral·lelament als estudis a Berkeley, va seguir fent classes amb Erickson, de qui deia que era “un model de seny en un ambient a Berkeley que no li agradava”.Posteriorment se’n va anar a Europa, i després d'una breu estada a Algeciras va viure dos anys a París. Va assistir als cursos de Darmstadt (on hi va escoltar la conferència de Stockhausen sobre la seva obra Gruppen) i va participar d’alguns actes de fluxus, però no es va sentir especialment atret per les idees musicals que hi sorgien. En aquell moment Riley va començar a abandonar el cromatisme per investigar la improvisació modal. Va tornar a San Francisco probablement l’any 1964. Allà hi va compondre in C, la seva obra més reconeguda, que es considera la primera obra minimalista (encara que Young ja havia fet obres que es podrien denominar minimalistes, si bé és cert que amb menys repercussió). Està escrita per a un ensemble indeterminat d’instruments i consisteix en 53 frases musicals en do major que s’han de repetir un nombre aleatori de vegades per cada intèrpret, de forma que es genera una gran heterofonia. Va ser membre fundador del San Francisco Tape Music Center i va compondre diverses obres amb de tape music. Poc després d’estrenar in C, Riley, anomenat per Jill Barlow el pare del minimalisme americà, es va mudar a Nova York, on va viure molt a prop de Young i on va compondre obres com Keyboard Studies o composicions per a cinta. Als anys 70 es va interessar per la música clàssica de l'Índia quan Young li va presentar a Pran Nath, un cantant i professor de Kirana del qual va esdevenir alumne. L’entusiasme per aquesta música va ser tal que al setembre de 1970 Riley i la seva famíla van anar a l'Índia per quedar-s'hi durant sis mesos. Riley va treure el seu primer àlbum sol, titulat Shri Camel, l’any 1980 a través de la Columbia Broadcasting System. Consistia en una obra en quatre moviments, tots basats en una escala de do dòrica.