Pauline Oliveros

Pauline Oliveros (30 de maig de 1932 – 24 de novembre de 2016) va ser una compositora americana, acordionista i figura central en el desenvolupament experimental de la música electrònica durant la postguerra. Va estudiar a la universitat de Houston (1949-52) i prenia classes privades amb Robert Erickson. Al llarg de la seva carrera es va dedicar a obrir la seva sensibilitat i la dels de més cap als sons. Al llarg de la seva carrera va intentar dissoldre els límits en la creació musical. Va ser una fundadora del "San Francisco Tape Music Center" al 1960, i en fou directora. Durant els anys 50, va formar part d’un important cercle de compositors, artistes i poetes que es reunien a San Francisco. Als anys 60 va influenciar molt la música americana amb els seus treballs d’improvisació, meditació i música electrónica. També va ensenyar música a la "Mills College", la "University of California", "San Diego" (UCSD), "Oberlin Conservatory of music", i Rensselaer Polytechnic Institute". Ha rebut 4 honorífics doctorats i entre altres premis com: Guggenheim Fellowship for composition (1973), National Endowment of the Arts Composer’s Fellowship ( 1984). A més, Oliveros va escriure diversos llibres, va formular teories sobre la nova música, i va investigar sobre noves maneres de percebre la música des del seu concepte d'escolta profunda (deep listening) i conscienciació sònica. Va ser fundadora d’escolta profunda, que va sorgir de la fascinació de la seva infància amb sons .Va descriure escolta profunda com una manera d’escoltar de totes les maneres possibles. Aquesta intensa audició, inclou sons de la vida quotidiana , de la natura, dels propis pensaments i dels sons musicals. Al 1981, va renunciar ser compositora independent, i al 1985 es va convertir en la directora de la fundació Pauline Oliveros a Nova York. A més va fundar el institut Deep Listening. El seu treball creatiu es divulga actualment a través de The Pauline Oliveros Trust.