Sir Michael Tippett

Michael Kemp Tippett (Londres, 2 de gener de 1905 - Londres, 8 de gener de 1998) fou un compositor i director d'orquestra anglès. És considerat el compositor britànic més destacat del segle XX, juntament amb Benjamin Britten, amb el qual contribuí decisivament a revalorar l'obra de Henry Purcell.Estudià composició amb Charles Wood i direcció amb Adrian Boult i Malcolm Sargent. Fou director de música del Morley College de Londres (1940-1952) i del Festival de Bath (1964-1974), president de l'Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983. El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l'avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular. Va mantenir sempre una actitud inconformista, antiautoritària, de simpatia cap als oprimits i pacifista i estigué empresonat durant la Segona Guerra Mundial. El 1966 rebé el títol de sir. De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano, Concerto for Double String Orchestra, quatre simfonies, les òperes The Midsummer Marriage (1952), King Priam (1961), The Knot Garden (1970) i The Ice Break (1976), un concert per a piano i orquestra, un concert per a orquestra i un Triple Concerto, cinc quartets per a corda, Lullaby, per a cor i orquestra, The Vision of Saint Augustine, per a baríton, cor i orquestra i The Rose Lake, per a orquestra. D'ideologia trotskista i durant algun temps militant del Partit Comunista britànic, que va abandonar pel seu excessiu individualisme, Tippett va ser així mateix objector de consciència, el que el va portar durant tres mesos a la presó el 1943. Aquest tipus de compromís ideològic es troba també en la seva música, molt sovint apassionada, el que el va convertir, segons els crítics musicals, en un autèntic visionari del finals del segle XX, com Olivier Messiaen.El compositor va passar per una sèrie de contrastos brutals en treballar al principi sobre la recreació de la tonalitat clàssica dels anys trenta i quaranta per saltar tot seguit a una atonalitat diatònica molt personal i recognoscible per un ritme tan lliure com enginyós. La seva música va rebre també els influxos del jazz, un gènere que ell considerava com música dels oprimits.Michael Tippett no es va limitar a compondre sinó que va recollir les seves idees en una col·lecció de textos, Moving into aquarius, en els quals explica els objectius que s'havia fixat: «Crear imatges de les profunditats de la imaginació i donar-los una forma visual, intel·lectual o musical... en una època de mediocritat i de somnis evanescents, aconseguir imatges d'una bellesa generosa, exuberant».Va morir a Londres, als 93 anys, a causa d'una pneumònia.