Sir Granville Bantock

Granville Bantock (Londres, 7 d'agost de 1868 – 16 d'octubre de 1946) fou un compositor britànic de música clàssica. Destinat a l'Administració colonial el 1889, després d'una breu preparació fou enviat per Frederick Corder a la Reial Acadèmia de Música, i ja en el primer any aconseguí el premi Mcfarren. Sent encara alumne de l'Acadèmia edità la seva famosa obertura The fireworshippers (1892); la sèrie de ballables egipcis del drama en cinc actes Ramsés II; la cantata Wülstan (1892) i l'òpera en un acte Caedmar (1892). El 1893-96, publicà la revista musical The New Quarterly Musical Review i ensems desenvolupà el càrrec de director d'orquestra en el teatre Provincial. El 1897, director de la banda municipal a New Brighton. Des de 1900, primer director de l'Escola de Música de Birmingham i Midland on tingué alumnes com Eric Fogg, i des de 1908 professor de música de la Universitat de Birmingham. Bantock fou una de les més eminents personalitats del món musical. Entre les seves composicions, destaquen: una sèrie de poesies simfòniques; Thalaba the destroyer (1900); Dante (1902); Fifine at the fair (1902); The witch of Atlas (1902); Lalla Rock (1903); Saúl i Elena, obertures simfoniques (1906); dues Suites per a orquestra; Die Perle von Iran, òpera en un acte (1896). Christus in der Wüste, oratori) (Gloucester, 1907); The Pierrot of the Minute (1908); Obertura per a una tragèdia grega; Simfonia hebrea (1916); Pan in Arcady (1919); Atlanta in Calydon i The Song of >Songs (1927); The Burden of Babylon (1928).