Havergal Brian

Havergal Brian (Dresden, Staffordshire, 29 de gener de 1876 - Shoreham, West Sussex, 28 de novembre de 1972) fou un compositor anglès. Pertanyia a la generació que va seguir a Charles Villiers Stanford, Edward Elgar o Charles Hubert Hastings Parry, és a dir, més o menys contemporani a Ralph Vaughan Williams, Granville Bantock, Donald Tovey, Frank Bridge i Samuel Coleridge-Taylor, i també, encara que amb alguns anys més, d’Arthur Bliss o William Walton. Va néixer en una família de classe obrera dedicada a la terrisseria. De formació fonamentalment autodidacta, estudià violí, violoncel i orgue, harmonia amb el professor Richard Hemmings, a Stoke-on-Trent (Staffordshire), i anàlisi de partitures i direcció d'orquestra amb George John Halford a Birmingham. Degut a la recerca d'un llenguatge propi - que aconseguí almenys en la seva època - prosseguí, degut a les seves exigències, els estudis en pla autodidàctic, fins a tal punt que fins als seus vint-i-tres anys no es cregué capacitat per començar seriosament la composició. Més tard exercí la crítica a World Music, diari de Manchester, on parlava especialment dels concerts de l'Orquestra Hallé. D'aquesta època data la «suite anglesa», executada en els concerts de Queen's Hall, dirigits per Henry Wood la seva primera obra important, que s'estrenà el 1907. El text de Die Wallfahrt nach Kevlaar (Peregrinació a Kevlaar), per a cors i orquestra, és de Heinrich Heine. Les seves Dances Simfoniques, s'anomenen Lacryma i Green Pastures. També va compondre, multitud de peces per a petita orquestra i, per a piano, quatre miniatures i il·luminacions, però molta de la seva obra ha restat inèdita. Malgrat els seus bons èxits, anteriors als anys 30 i mantinguts pocs anys després, la resta de la seva vida va transcórrer en la pobresa i l'anonimat, dels quals intentà treure'l l'Associació de Compositors Britànica quan, el 1971, el nomenà “compositor de l'any”.