Salvatore Accardo

Salvatore Accardo (Torí, 26 de setembre de 1941) és un violinista italià. Estudià amb Luigi d'Ambrosio i el 1956 aconseguí el primer premi del Conservatori de Nàpols. Es traslladà estudiar a l'Accademia Chigiana de Siena amb Yvonne Astruc. El 1955,guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i dos anys més tard recollí premis a Gènova i en la Radiodifusió italiana. Durant aquests anys realitzà una gira per Europa i les dos Ameriques. A Torí fundà una agrupació a la qual batejà amb el nom d'Orchestra Italiana, del conjunt I Musici (1972-1977, però després es dedicà a actuar com a solista. El seu repertori és molt ample i inclou tots els estils, des de Vivaldi a la música contemporània. Té especial relleu la seva gravació integral de tots els concerts de Paganini, del que n'és un gran admirador. Tocà amb l'Orquestra de Cambra Italiana i fou professor en l'Accademia Chigiana (1973-1980). Tant Walter Piston com Xenakis li han dedicat composicions. El 1987, abordà la direcció d'orquestra, dirigint L'occasione fa il ladro de Rossini, en el Festival de Pesaro. Salvatore Accardo posseeix dos violins excepcionals fabricats per Stradivarius.