Roberto Gerhard

Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica. És una de les personalitats més destacades del patrimoni musical català de tots els temps fins al punt de ser considerat com una figura clau de la música catalana i europea.Fill d'un suís i d'una alsaciana, aviat va declinar dedicar-se al negoci familiar d'exportació de vins per entregar-se a la seva passió: la música. Després d'uns primers anys de formació a Munic i Barcelona, es va instal·lar el 1923 a Viena per rebre classes de composició de Arnold Schönberg. Amb l'adveniment de la República, va treballar amb Higini Anglès en tasques de pedagogia i popularització de la música clàssica. Alhora, liderava el Grup de Barcelona, format pels compositors més creatius i avantguardistes del moment. En acabar la Guerra Civil, Gerhard va emprendre el dur camí de l'exili. Antifranquista fins a la medul·la, va fixar la seva residència a Cambridge. Va adoptar la nacionalitat anglesa el 1960, i només va visitar Catalunya en comptades estades de vacances.Gerhard va reunir la tradició nacionalista transmesa pel seu mestre Felip Pedrell i els nous corrents centreeuropeus apresos a Viena i Berlín durant els seus anys d'estudi amb Schönberg. La música que va portar a Barcelona en el seu retorn va provocar desconcert i rebuig en la societat catalana de principis dels anys 30, però també un gran entusiasme entre el cercle de joves admiradors. El seu projecte de modernització de la música va ser aturat per la seva vida més aviat tràgica: la Primera Guerra Mundial el va obligar a deixar els estudis que havia emprés a Alemanya i després de la Guerra Civil espanyola es va haver d'exiliar primer a París i a partir del juliol del 1939 a Cambridge, on el va atrapar la Segona Guerra. Va ser a Anglaterra on desenvolupa el gros de la seva obra i on, al final de la seva vida, va ser reconegut amb premis i distincions. En els darrers anys de la seva vida una nova dificultat es va interposar en la seva activitat compositiva quan es va veure afectat per una greu malaltia respiratòria.La música de Robert Gerhard fa un ús molt personal de la tècnica serial dodecafònica de Schönberg, il·luminant-la amb imaginatius espurnes de llum mediterrània molt característics. En la seva etapa dels anys 50, la seva obra apunta a un retrobament significatiu de la forma tradicional, quan al mateix temps desplega l'exploració experimental a la música de cambra, sobretot en el camp de les tímbriques i les textures instrumentals i de forma singular en la percussió. El seu virtuosisme com a orquestrador es va estendre a tota classe d'instruments, fins i tot atípics, el que va compaginar amb la seva afició a col·leccionar sons pregravats, que utilitzaria més tard en les seves obres electroacústiques.També va ser mestre de Joaquim Homs. Entre les seves obres podem trobar Trio per a piano (1916), L'infantament meravellós de Shéhérazade (1918), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille, l'òpera The Duenna o el Concert per a violí, estrenat en el Maggio Fiorentino el 1950 pel violinista català Antoni Brosa i Vives.El fons de Robert Gerhard es conserva a la Cambridge University Library, a la Biblioteca de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Vallencs.