Lukas Foss

Lukas Foss, nascut Lukas Fuchs (Berlín, (Alemanya), 15 d'agost de 1922 - Nova York (USA), 1 de febrer de 2009) fou un compositor, director d'orquestra, pianista i professor. Primer cursà estudis de piano i composició a Berlín, el 1933 es traslladà a París on estudià piano amb Lazare Lévy, composició amb Noël Gallon, instrumentació amb Felix Wolfes, i flauta amb Louis Moyse, i finalment als Estats Units, on s'havia traslladat la família el 1937 i on adquirí posteriorment la nacionalitat americana. Es perfeccionà amb Fritz Reiner en l'Institut Curtis de Filadèlfia i seguí els cursets d'estiu de 1939 a 1943 de Serge Koussevitzky en la Universitat Yale. Completà la seva llarga i àmplia preparació en l'escola de Paul Hindemith. Inicià la seva activitat el 1944 com a pianista de la Boston Symphony. El 1952 aconseguí una beca <Fulbright> que li va permetre una estada a Roma. De volta a Amèrica, fou admès com a director d'orquestra i professor de composició en la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. El 1963 passà a la direcció de la Buffalo Philarmonic Orchestra. La producció de Lukas Foss és tan intensa com poc personal: expressió típica d'una amplia categoria de compositors, més <a la moda> que innovadors, sempre a l'ombra d'Stravinski o de Hindemith. També va ser influït pel neoclassicisme inspirat en les formes neorenaixentistes italianes i alemanyes. En les moltes cantates que va compondre Foss, es perceb amb claredat l'element inspirador barroc, sobre tot en la <decoració> del cant. Cal recordar entre altres, les cantates Song of Augush, de 1945, The Song of Song, 1946, Psalms per a veus i orquestra, 1957. El 1953 va compondre l'oratori A parable of Dearth. Foss rebel·la les seves característiques més personals en les seves composicions per al teatre i, en especial, a The Jumping Frog of Calaveras County, de Mark Twain (Venècia, 1953) i en l'òpera per ala televisió Griffelkin, de 1955, òperes que encara confirmant la limitada peculiaritat del músic posen en relleu la seva gran habilitat per unir els elements purament dramàtics amb els còmics i, sobre tot, la possibilitat d'expressar un estil inconfusiblement americà. A més de molta música d'escena, Lukas Foss també va compondre dos Concerts per a piano i orquestra i dues Simfonies, així com força música de cambra i per a piano solista.