Raimondo Boucheron

Raimondo Boucheron (Torí, 15 de març de 1800 – Milà, 28 de febrer de 1876) fou un compositor i musicòleg italià. Començà la carrera de lleis ensems que la de música, per la qual demostrà excel·lents aptituds. La mort del seu pare l'obligà a deixar les aules universitàries i cercar el guanyar-se la vida en la música, ocupant el lloc de mestre de capella de l'església major de Voghera, fins al 1828, en que passà amb el mateix càrrec a les catedrals de Vigevano i després la de Milà (1847), on fou succeït el 1879 per Guglielmo Quarenghi. En la capital llombarda tingué entre d'altres alumnes els llombards Roberto Remondi, Gustavo Adolfo Noseda.Va escriure un gran nombre d'obres religioses, que alguns biògrafs enumeren en 500, entre les quals destaquen un Pater nostre i tres misses de les que dues i el Rèquiem s'executaren per primera vegada a Vigevano el 1840 i la tercera a Milà el 1851. Com a musicòleg se li deuen: Filosofia della musica ó Estetica aplicata a quest' arte (Milà, 1842), que aconseguí diverses edicions; un Tractat d'harmonia (1856) i uns Exercicis d'harmonització (1867).