Radu Lupu

Radu Lupu (pronunciació en romanès: /ˈradu ˈlupu/) (Galați, 30 de novembre de 1945) és un pianista romanès. Va rebre el Premi Charles Cros el 1972 per la seva interpretació del Concert per a piano núm. 3, op. 37, de Beethoven. Estudià amb Fiorica Muzicescu i Cella Delavrancea, encara que abans ja havia debutat amb tan sols dotze anys. El 1961, aconseguí una beca per al Conservatori de Moscou, amb la qual fou deixeble de Heinrich Neihaus i del seu fill Stanislav Neuhaus. Romangué en aquest Conservatori fins al 1968. Posteriorment guanyà el Concurs van Cliburn el 1966, l’internacional Georges Enesco el 1967 i el de Leeds el 1969. Es traslladà a Londres, on fixà la seva residència el 1972 i tocà amb les orquestres més importants del moment, entre les quals destaquen la de Cleveland (Ohio) sota la direcció de Daniel Barenboim, la de Chicago amb Carlo Maria Giulini o la de Los Angeles amb Zubin Mehta. Les seves actuacions a Viena i altres ciutats del centre d’Europa formen part de la vida musical més notable. Ha gravat nombrosos discs amb diverses entitats discogràfiques, entre les quals destaquen la seva integral de concerts de Ludwig van Beethoven amb Zubin Mehta.