Rabindranath Tagore

Rabindranath Thakur, anglicitzat Tagore (Calcuta, Raj britànic, 7 de maig de 1861 - 7 d'agost de 1941), fou un homo universalis indi (escriptor, poeta, músic i pintor, però també mestre espiritual, pedagog i reformador social), i el primer no-europeu en guanyar el premi Nobel de literatura. Místic, humanista i universalista, va obrar tota la seva vida en aprofundir els intercanvis culturals entre l'Índia i l'Occident realitzant, entre altres activitats, nombroses conferències arreu del món.Va començar a escriure poemes des dels vuit anys; amb setze, va publicar la seva primera obra poètica substancial sota el pseudònim Bhanushingho ("Lleó Sol") i va escriure les seves primeres històries curtes i teatrals l'any 1877. En les seves obres, amb un estil molt acolorit i un to profundament místic, Tagore va expressar-hi el seu amor per la natura i pel seu país, l'Índia "eterna". Va revolucionar les literatures bengalí i índia amb textos com La llar i el món i Gitanjali, i va enriquir-ne i modernitzar-ne l'art en general amb multitud de poemes, històries curtes, assaigs, obres de teatre, cançons i pintures. El 1882 va viure una experiència mística que el guiaria durant la resta de la seva vida. El 1901 va fundar una escola on mestres hindús i cristians ensenyaven les filosofies orientals i occidentals; aquesta escola va esdevenir, el 1921, la Universitat Visva-Bharati ("Índia i el món"), un centre internacional d'estudis humanístics. Igualment va obrar per a instaurar un sistema pedagògic adaptat pels camperols.Políticament va denunciar els abusos dels britànics i va donar suport a la independència del seu país. Dues de les seves cançons són ara els himnes nacionals del Bangladesh i l'Índia: Amar Shonar Bangla i Jana Gana Mana.