Pietro Platania

Pietro Platania (Catània, 5 d'abril de 1828 – Nàpols, 26 d'abril de 1907) fou un compositor, director d'orquestra i pedagog musical italià. Estudià a Palerm amb el mestre Pietro Raimondi, i més tard fou director del Conservatori d'aquella ciutat, mestre de capella de la catedral de Milà i director del Conservatori de Nàpols on entre d'altres alumnes tingué a D. Napolitano. Deixà una extensa producció teatral, simfònica, simfonico-coral i de cambra. Fou un dels millors representants del renaixement simfònic de finals del segle XIX. Les seves simfonies L'Itàlia i Sinfonia Funebre, aquesta última en record de Giovanni Pacini, constitueixen intents de construir una literatura simfònica nacional. També desenvolupà una intensa activitat teòrica, escrivint els assajos Trattato di armonia i Corso completo di canoni di ogni genere e fughe.