Pietro Nardini

Pietro Nardini (Liorna, 12 d'abril, 1722 - Florència, 7 de maig, 1793) fou un compositor italià. És considerat el principal seguidor de la línia estilística del seu mestre, Giuseppe Tartini. Artista admirat pel seu contemporani Leopold Mozart, va escriure composicions per a viola i d'altres instruments, entre les quals destaquen sis quartets per a instruments de corda. Estudià en la seva localitat natal abans de traslladar-se a Pàdua, on fou deixeble de Tartini. Després d'aquesta etapa d'aprenentatge viatjà a Viena, Dresden i Stuttgart, ciutat en què exercí com a concertino en l'orquestra ducal i desenvolupà una intensa activitat. Després d'una breu etapa a Braunschweig, s'instal·là a Liorna, encara que després de la mort de Tartini fou nomenat director musical de la cort del gran duc de Toscana, el qual el portà novament a Pàdua. Allà realitzà una important activitat pedagògica, tenint molts alumnes, entre ells l'alemany Franz Joseph Otter, càrrec que abandonaria el 1770 per ser mestre de capella de la cort de Florència. Com a compositor, Nardini fou el continuador de la línia estilística del seu mestre, Tartini, desmostrant per una banda la persistència d'un element tradicional vinculat a la continuïtat del <solo> i els <tutti> del concerto grosso, i per altra, una cantabilitat i un camí melòdic que anticipava en cert sentit, el floriment de l'estil anomenat <clàssic>. Entre la seva producció, destaquen: 6 concerts per a 5 instruments; 6 sonates á violon et basse; 12 solos for violin with a bass, i els magnífics 6 quartets per a instruments de corda.