Percy Grainger

Percy Aldridge Grainger (Melbourne, Austràlia, 8 de juliol de 1882 - White Plains, Estat de Nova York, 20 de febrer de 1961) fou un compositor i pianista australià. Els primers estudis de piano els va fer amb la seva mare, continuant-los a Melbourne amb L. Pabst. Donà alguns concerts al seu país, des d'on anà a Europa: a Frankfurt tingué per mestres l'holandès Kwast i a Berlín en Ferruccio Busoni. L'any 1900 va estar a Londres, on retornà al cap de sis anys de gires de concerts per les colònies britàniques i països escandinaus. D'aquestes dates començà la profunda amistat amb Grieg, el qual el feu interessar pel folklore, actitud estètica que va mantenir, més o menys íntegrament, al llarg de la seva producció. Fou durant aquesta època quan es dedicà a recollir gran quantitat de cançons populars angleses, irlandeses i islandeses, material que, si es vol des del punt de vista formatiu, degué ser-li molt útil. Grieg també influí en ell com a pianista, ja que a la consideració que aquest li tenia, correspongué Grainger interpretant la seva obra per a piano: especialment es féu famós amb la interpretació del cèlebre Concert en la menor. Després de noves gires per Europa, Nova Zelanda i Àfrica del Sud, arribà a Nova York el 1915. En entrar els Estats Units en la primera guerra mundial, s'enrolà en una banda militar, on tocava l'oboè i el saxofon. Més tard es nacionalitzà estatunidenc. Com a pianista cal encara afegir-li el mèrit d'haver-se dedicat a la divulgació d'autors que en el seu temps es consideraven moderns, entre ells Debussy, Ravel i Albéniz. Entre els seus alumnes a Londres tingué al suec Carl Gustav Sparre Olsen, i després entre els estatunidencs cal destacar a Leo Sowerby (1895-1968) que més tard seria un bon pianista i compositor. El 1935 restà per última vegada al seu país natal, on donà una sèrie de concerts i a més fundà el museu que porta el seu nom, en la Universitat de Melbourne. És autor de Cançó marxa de la democràcia, El llibre de la jungla, (sobre Kipling), The bride's tragedy, The merry wedding, Father and daughter, Sir Eglamore, The camp, The march of the men of Harlech, The hunter in his carcer, per a cor i orquestra I'm seventeen come Sunday, per a cors i instruments de metall, Marching tune, per a cors i instruments de metall, We have fed our seas, per a cors i instruments de metall, Dansa anglesa, In a nutshell, per a orquestra, Molly on the shore, per a orquestra Cant colonial,per a petita orquestra Mock Morris, per a orquestra de corda, Clog dance, per a pianoi orquestra de corda, Handel in the strand, per a piano i orquestra de corda, Jardins del país, per a piano i banda, Octet, amb corda, flauta i corn anglès,Cors a cappella, peces de música de cambra, etc. i la gran publicació dels Quaderns de música popular britànica, de la que en van aparèixer uns 20 fascicles. També és autor d'una peça per a sis heteròfons, instrument electrònic inventat per Theremin.