Paul Gonsalves

Paul Gonsalves (Boston, Massachusetts, 12 de setembre de 1920 - Londres, Regne Unit, 15 de maig, 1974) fou un saxofonista de jazz estatunidenc. Molt jove aprengué a tocar la guitarra, i als 20 anys, el saxofon, tenor, amb Sabby Lewis. Més tard successivament, formà part dels conjunts de Count Basie (1946-49), Dizzy Gillespie (1946-49) i (des de 1950), al que ja no abandonaria, excepte per un breu temps (1953). Quan s'incloïa en el grup de Tommy Dorsey, i durant enregistraments esporàdiques al marge del conjunt. En qualitat de solista de la big band d'Ellington, sorprengué en el Festival de Newport de 1956 –amb la seva improvisació vers Diminuendo and crescendo in blue— i efectuà gires per Europa (1958-1959-1961 i 1965). Molts el consideren com el millor dels solistes d'Ellington. Es distingia per la seva bella sonoritat, malgrat que un xic tènue, dintre d'un poder d’adaptació a la més àmplia gamma de matisos. Però aquesta limitació d'estridències fou el que li permeté, precisament, el desenvolupament d'un fraseig perfecte, subtil, elegant i continu, de tal naturalesa que l'esforç de la improvisació resta en ell superat per complet. Característiques que s'han perpetuat a través de les seves múltiples gravacions amb Count Basie (Basie’s basement, Robbin's nest), Ray Charles, Billy Taylor, Clark Terry, Dinah Washington, Duke Ellington (Take the "A" traint, A drum is a woman), Johnny Hodges, i al seu propi nom (Sitti'in, Cleopatra feelin jazz, Tell it the way it is). Quant a influències i estil, se situa en la línia de Coleman Hawkins i de Ben Webster, en la que també s'hi troben, més o menys, Don Byas i Lucky Thomson. Per especial casualitat, la seva mort es produí poc després que la del seu director i amic Ellington.