Oskar Merikanto

Oskar Merikanto (Hèlsinki, 5 d'agost de 1868 – Oitti , 17 de febrer de 1924) fou un compositor i organista finès. Merikanto va estudiar per a la intervenció primerenca musical i un primer òrgan i piano de concert el 1887 a Hèlsinki inicialment a Robert Papperitz , [2] (piano), Gustav Schreck (composició) i Carl Reinecke en Leipzig i després a Berlín sota la direcció d' Estudià inicialment a Helsinfors (avui Hèlsinki), i després amb B. R. Papperitz (òrgan i teoria de la música), i piano amb Theodor Coccius i Willy Rehberg a Leipzig i a Berlín amb Albert Becker, el qual abans havia estat professor Jean Sibelius. De 1889 a 1914 fou professor d'orgue en l'institut de música sacra de la capital finesa, on entre d'altres alumnes tingué a Elis Mårtenson. Ensems, era organista d'una església de la mateixa ciutat (1892-1924). Va escriure tractats escolàstics i exercicis per a orgue i piano i ensenyà composició en el Conservatori de la seva ciutat nadiua, del teatre de la qual en fou director entre 1911 i 1922. Fou autor celebradíssim a Finlàndia. En les seves obres es serveix del folklore de la seva terra, nodrint-se d'una agradable i gens vulgar pàtina popular, que a vegades també sap mostrar una vena gentil i delicada, de tendència romàntica. Fou un compositor notablement prolífic, especialment en el terreny de les cançons (en va escriure més de 150), i a més transcriví un elevat nombre de cants populars finesos.