Ole Bull

Ole Bull (Bergen, Noruega, 5 de febrer de 1810 - 17 d’agost de 1880) fou un violinista noruec. La seva família el destinava a la carrera eclesiàstica, però portat per la seva afició a la música, que havia estudiat sense mestre, fugí de la llar paterna als divuit anys, dirigint-se primer a Cristiania (avui Oslo), on fou director d’orquestra del teatre, i després a Cassel per estudiar amb Louis Spohr. Com que amb aquest no feia grans avanços, no tardà gaire a abandonar-lo per seguir en Niccolo Paganini, que des de llavors fou el seu model. Trobant-se a París, la misèria s’apoderà d'ell, i en tan desesperada situació arribà a veure’s, que es llençà al riu Sena. En ser tret del riu, entre el grup que s’havia format a la vora, i havia una senyora que el prengué sota la seva protecció, per la gran semblança que trobà entre l’artista i un fill seu mort, i el casà amb la seva filla. El 1833, donà el seu primer concert que fou un complet èxit, emprenent després una gira per Europa que féu cèlebre el seu nom. La seva estança a Mallorca és cèlebre, on i va romandre una llarga temporada, executant pels voltants de Pollença diversos concerts a l’aire lliure. El 1844 passà a Amèrica i Algèria, reunint grans fortunes que li’n permeteren fundar un teatre nacional a Bergen el 1848. Havent comprat terrenys a Pennsilvània, on pensava establir una colònia, perdé tota la seva fortuna, per la qual cosa es va veure obligat a emprendre un llarg viatge, arribant fins a Califòrnia.