Miguel Caló

Miguel Caló (Buenos Aires, Argentina, 28 d'octubre de 1907 - 24 de maig de 1972) fou un director d'orquestra i compositor argentí. Pertanyent a una família de músics, començà com a violinista. El tango havia adquirit, en les capitals europees, l'audiència de música mundana, acord amb l'època. La gira de Cátulo Castillo va permetre a Caló adquirir importància internacional, recolzat amb el seu èxit europeu i posteriorment consolidada en els anys 40. Dirigí, com a primer bandoneó, un sextet, quan ja era conegut per les seves actuacions en les agrupacions d'Osvaldo Fresedo i Francisco Pracánico. Actuà en la ràdio, fins aleshores acotada per a la música popular. Entre les seves realitzacions més populars s'hi troben: Desorientado, Porteñísimo, En tus ojos de cielo, Sabor de Buenos Aires, aquest últim tango amb lletra del poeta Carlos Mastronardi.Tangos tan difoses com Cambalache, Nostalgias i Caminito, aquest últim de Filiberto, foren igualment interpretats per aquest bandeonista, que més tard passà ja a dirigir sense instrument.