Astor Piazzolla

Astor Piazzolla (Mar del Plata, 11 de març de 1921 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1992) fou un bandoneonista i compositor argentí. Va ser un dels músics més importants de tango de la segona meitat del segle XX, i va contribuir en la seva renovació. Astor Pantaleón Piazzolla, «El gran Astor», va estudiar harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger. En la seva joventut va tocar i va realitzar arranjaments orquestrals per al bandoneonista, compositor i director Aníbal Troilo. Quan va començar a fer innovacions en el tango (pel que fa a ritme, timbres i harmonia) va ser molt criticat pels tangueros de la «Guàrdia Vella» (ortodoxos quant a ritme, melodia i orquestració). En els anys posteriors seria reivindicat per intel·lectuals i músics de rock. Entre aquests últims, va ser Alejandro de Michele qui es va constituir en el seu més apassionat defensor. Quan en els anys 1950 i 1960 els tangueros ortodoxos –que el consideraven l'assassí del tango– van decretar: «això no és tango», Piazzolla va respondre amb una nova definició: «és música contemporània de Buenos Aires». Per als seus seguidors i els que gaudien de la seua música, aquesta certament representava millor el ritme crispat, encara que també melancòlic, de la capital argentina convertida en metròpolis. El caràcter personal de Piazzolla, irreverent, apassionat i fins a intolerant, sens dubte contenia aquestes dues vessants dels seus tangos, moltes vegades enllaçades en una mateixa peça.