Michelangelo Abbado

Michelangelo Abbado (Alba (Piemont), 22 de setembre de 1900 - Gardone Riviera, Llombardia, 24 de setembre de 1978) fou un director d'orquestra i violinista italià. Amb la seva esposa, Maria Carmela Savagnone va tenir quatre fills, Marcello (1926), Luciana (1929-2012) i Claudio (1933-2014), també dedicats a la música, a més de Gabriele (1934), el menor, arquitecte de professió. Realitzà els estudis musicals al Conservatori de Milà, diplomant-se amb Enrico Polo en violí (1917) i Giacomo Orefice (1865-1922) en composició (1922). El 1919 havia iniciat una intensa activitat artística que el portà a formar part d'importants grups com el quartet Abbado-Malipiero (primer violí), el trio Vidusso-Abbado, Crepax i, per fi, el 1914 era director d'orquestra de corda de Milà, primer grup d'aquest gènere sorgit a Itàlia. Ensenyà en els conservatoris de Palerm, Parma i Milà (1925-1970), com a successor del seu mestre. En aquell últim conservatori entre altres alumnes tingué a Gino Marinuzzi (fill) (1920-1986).El 1964 comprovà experimentalment la existència dels harmonics inferiors mitjançant el violí i altres instruments, aportant així una nova explicació del tercer so i dels altres sons acompanyants.