Michel Petrucciani

Michel Petrucciani (Orange, Provença-Alps-Costa Blava, 28 de desembre de 1962 - Nova York, EUA, 5 de gener, 1999) fou un músic francès. Afligit des de la infància d'una greu malaltia òssia que parà el seu creixement físic, de molt jove s'interessà, concretament pel jazz, i cursà estudis de piano i composició i començà actuar amb un grup familiar. El 1977, amb només quinze any d'edat, tocà al costat de Kenny Clarke, i en el Festival de Cliouscat l'any següent va atraure l'atenció de Clark Terry. Immediatament iniciaria una extraordinària carrera, primer per Europa i després als Estats Units, on s'instal·là des de 1982. Allà assolí ràpidament un gran prestigi i en poc temps arribà a ser considerat un pianista genial, fins al punt que el veterà Charles Lloyd, un saxofonista de gran talent, l'incorporà al seu grup, del que seria la gran revelació. A mitjans dels anys 1980 formà un duet amb el saxo alt Lee Konitz i fou contractat per la companyia discogràfica Concord. Petrucciani havia aconseguit el que semblava impossible: el triomf d'un europeu en el jazz estatunidenc: els seus enregistraments es multiplicaren i expandiren l'èxit de peces com Power of three, amb el saxofonista Wynton Shorter, o el seu esplèndid homenatge en solitari a Duke Ellington, Promenade with Duke. Així mateix col·laborà amb el guitarrista Jim Hall i el bateria Tony Williams. En els últims anys va publicar els àlbums Au Théâtre des Champs Elysses i Solo live. Ací, la seva carrera es va veure interrompuda per una greu afecció pulmonar, quan estava en ple apogeu i figurava decididament en l'elit del Jazz.