En la música, es denomina la fusió a la "conjunció de dos o més estils diferents, per produir una forma única i identificable per separat d'ells", segons la clàssica definició de Clayton i Gammond. El jazz fusió (de vegades anomenat jazz-rock o només fusió) és un gènere musical que combina el jazz amb altres estils, especialment amb el rock, funk, R&B i la world music. Bàsicament en formen part músics de jazz que barregen les formes i les tècniques del jazz amb els instruments elèctrics del rock i l'estructura rítmica de la música popular afroamericana, tant amb el soul com amb el rhythm and blues. Pel que fa a l'estil de les improvisacions es pot trobar una mescla de hard-bebop amb improvisació lliure free-jazz, és a dir manca de forma melòdica cenyida estrictament als acords, amb formes i tècnica molt sofisticades, unida a una certa llibertat tonal i inspiració vitalista, gairebé mai melancòlica. La dècada dels setanta va ser la més important per a la fusió, però també ha estat representada a les dècades posteriors. Els àlbums de fusió, fins i tot aquells que estan fets pel mateix artista, inclouen estils musicals variats. Es pot dir que més que un estil musical coherent, la fusió és una tradició musical i una manera d'acostar-se a la música. Un dels àlbums més representatius d'aquest estil és "Head Hunters", editat el 1973 pel grup amb aquest mateix nom, encapçalat per Herbie Hancock. Es tracta de l'àlbum amb més vendes de la història del jazz, i el prosseguiren altres treballs de no inferior qualitat per part del mateix grup: "Thrust" i "Secrets".

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Jazz fusió , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.