Maximilian Stadler

Maximilian Johann Karl Dominik Stadler, posteriorment Abat Stadler (Melk, 4 d'agost de 1748 - Viena, 8 de novembre de 1833), fou un compositor, musicòleg i pianista austríac. Als deu any d'edat posseïa una bella veu de soprano i era infant de cor de l'abadia de Lilienfeld, distingint-se ja per la seva habilitat en el piano i l'orgue. Després completà els seus estudis a Viena i més tard entrà en el monestir Benedictí del seu poble natal, on fou nomenat professor de teologia. El 1772 deixà aquell monestir i per espai de deu anys fou rector d'un llogaret. El 1786 se'l nomenà abat de Lilienfeld i després del de Kremsmunster. Per aquella època ja era un dels millors organistes, distingint-se sobretot per la seva facilitat en improvisar en estil fugat. Havent dimitit del càrrec d'abat de Kremsmunster, s'establí a Viena, on conegué a Haydn i Mozart i fou amic íntim de tots dos. Per amistat amb aquest últim, prengué part activa en la discussió que s'originà vers l'autenticitat sobre el Rèquiem de Mozart, declarant-se partidari d'ella en diversos escrits que publicà, contestant als de Godofred Weber, que sustentava l'opinió contrària. El 1806 fou nomenat rector d'un raval de Viena i el 1810 de Boehmisch-Krant, retirant-se el 1815. De les seves nombroses composicions cal mencionar: 2 Misses a 4 veus, amb instruments de corda, de vent i orgue; 1 Missa a 4 parts amb orgue; 1 Rèquiem, a 4 veus, orquestra i orgue; Alma Redemptoris, a 4 veus i orgue; Asperges me i Ave Regina, a 4 veus i orgue; Die Brefeiung Jerusalems, oratori a 4 veus, amb orquestra; Gran nombre de salms, graduals i ofertoris, per a 4 veus i orgue; Diferents cant religiosos a veus soles i peces instrumentals.També deixà moltes veus inèdites.