Maurizio Cazzati

Maurizio Cazzatti (Guastalla, 1620 - Màntua, 1677) fou un compositor italià de l'anomenada «Escola bolonyesa».El 1641 fou nomenat mestre de capella a Màntua, més tard dirigí la capella privada del duc de Sabioneta en Bozolo, i el 1653 se li conferí la direcció de la capella de Santa Maria la Maggiore a Bèrgam, desenvolupant després altres càrrecs semblants a l’església de Sant Petroni de Bolonya i en la cort de la duquessa Anna Isabel de Màntua. Cazzatti fou en la seva època un notable compositor, especialment de música instrumental, se li degueren a ell i el seu deixeble Giovanni Battista Vitali el progrés que en aquella època experimentà el gènere musical conegut amb el nom de sonates. El nombre de les obres de Cazzatti puja a 60, contant-se entre elles: misses, salms, motets i altres composicions de música sagrada i, a més àries, cantates, duets, madrigals, cançonetes a voce sola o dues i tres veus amb continu, quatre llibres de sonates per a instruments de corda (1642-48) i un llibre de composicions ballables, titulades Correnti e Balletti. Cazzatti va pertànyer a les cèlebres acadèmies della Morte de Ferrara i degl’Eccitati de Bolonya, on tingué per alumne el després seria conegur compositor Francesco Manfredini (1680-1748)