Manuel de Falla

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946) fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tot Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle XVIII. Format a Madrid amb Felip Pedrell i posteriorment, a París, amb Paul Dukas, la seva producció palesa tant la influència de les arrels musicals hispàniques com la de la música francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i música instrumental, entre la que cal destacar la Fantasia baetica per piano i el Concert per clavecí. La seva obra per a piano i orquestra Noches en los jardines de España està pròxima a l'estètica impressionista. Va deixar inacabada la seva cantata escènica Atlàntida, basada en el poema de Jacint Verdaguer, conclosa posteriorment pel seu deixeble Ernesto Halffter. Després de la Guerra Civil espanyola Manuel de Falla va autoexiliar-se a l'Argentina, on va morir l'any 1946.