Leoš Janáček

Leóš Janáček escoltar (?·pàg.) (Hukvaldy, Moràvia, 3 de juliol de 1854 - Ostrava, 12 d'agost de 1928) fou un compositor txec. Teòric musical, folklorista i professor, es va inspirar a Moràvia i altra música popular eslava per crear un estil musical original i modern. Principalment per les seves òperes és considerat un dels compositors més importants de l'inici del segle XX i juntament amb Antonín Dvořák i Bedřich Smetana, un dels compositors txecs més importants.A Janáček li va correspondre el paper de fer la transició d'un segle a un altre, el que va portar a terme real i veritablement com a compositor, doncs la seva obra, nascuda a l'estètica romàntica en què el Janáček adolescent i jove es va iniciar, prendria aviat rumbs d'una modernitat de llenguatge que consta entre les aportacions més personals i consistents de l'estètica musical del segle XX.Fins al 1895 es va dedicar principalment a la investigació folklòrica i la seva primera producció musical va ser influenciada pels contemporanis com ara Dvořák. Als 62 anys, quan ja imaginava amb una certa recança de claudicació que el millor del seu talent havia quedat enrere i que la seva fama com a compositor mai sobrepassaria els límits de la seva província, va començar a conèixer de cop l'èxit que només concedien capitals com Praga o Viena. A partir de la reestrena el 1916 de Jenůfa al Teatre Nacional de Praga, la vida del compositor canvia completament, sobretot quan s'afegeix un nou al·licient el juliol de 1917, quan al balneari de Luhačovice, al qual acudeix tots els estius, coneix a Kamila Stösslová, amb 38 anys menys que ell, casada i amb un fill, que es converteix en la seva «mussa per correspondència».A partir de llavors comença una composició febril i fins al dia de la seva mort, cada obra nova de Janáček és una carta d'amor. De fet, les seves obres més famoses les va compondre durant els últims deu anys de la seva vida i als setanta anys es va erigir inesperadament en cap de la més jove generació innovadora. Per aquesta raó se'l considera un compositor del segle XX, tot i que tenia quaranta-set anys quan va començar el segle. No va ser fins que foy un artista madur de 62 anys que va ser acceptat en l'espai musical de la música txeca, encara que va haver d’esperar pel reconeixement. La singularitat i originalitat de Leoš Janáček no va ser acceptada fins la generació posterior a la seva mort.