Leonard Rose

Leonard Rose (Washington DC, 27 de juliol de 1918 - Nova York, 16 de novembre de 1948) fou un violoncel·lista estatunidenc. Fou el primer violoncel·lista de l'Orquestra Filharmònica de Nova York i formà trio amb el pianista Eugene Istomin i el violinista Isaac Stern, obtenint notables èxits i realitzant nombrosos enregistraments. El 1938 ingressà com a segon solista en l'Orquestra Simfònica de la NBC, que en aquell temps dirigia Arturo Toscanini. En el període 1939-1943 fou violoncel·lista assistent de l'Orquestra Simfònica de Cleveland. El 1944 ingressà com a titular del violoncel en l'Orquestra Filharmònica de Nova York, actuant successivament sota la direcció de tres grans directors: Bruno Walter, Leopold Stokowski i Dimitri Mitropoulos, compaginant aquesta activitat amb les actuacions citades junt en Istomin i Stern. Entre 1936 i 1963, a més, impartí cursos de violoncel en l'Institut Curtis de Filadèlfia, i des 1948 realitzà la mateixa tasca en l'Escola Juilliard, de Nova York, en la que hi va romandre fins a la seva mort. Posseïdor d'un violoncel fabricat el 1662 per la Família Amati, de Cremona, se'l considerava membre de l'elit violoncel·lista estatunidenca, junt amb Yo-Yo Ma, Ronald Leonard i Lynn Harrel. El 1965 rebé el títol de doctor honoris causa en música per la Universitat de Hartford (Connecticut). El 1962 estrenà El cant d'Orfeu, peça per a violoncel i orquestra que va compondre William Schumann.