King Oliver

Joe King Oliver (Aben, Louisiana, Estats Units, 19 de desembre de 1885 - 10 d'abril de 1938) fou un director d'orquestra de jazz estatunidenc. També se'l coneixia amb el malnom de King ('rei'), perquè fou considerat en la dècada de 1920 com el rei del swing. Es pot dir d'Oliver que fou el creador de l'anomenat jazz de Nova Orleans, del qual seria la més alta expressió el trompeta Louis Armstrong, que Oliver descobrí. Fins llavors el jazz no havia cobrat forma. Es limitava a una sèrie de blues que tocaven xarangues de carrer i a spirituals religiosos. Aquest músic tocava el cornetí en la millor orquestra de blues del seu temps: la de Kid Ory. El 1917 marxà a Chicago, on formà la seva pròpia orquestra, que es convertí en la més famosa de jazz del seu temps i la primera que donà forma al jazz de Nova Orleans. Aquesta famosa orquestra, qua actuà amb enorme èxit en el Chicago dels temps heroics del jazz, s'anomenava King Oliver's Creole Jazz Band. Tenia els trets de les velles bandes de carrer, però assolí una gran qualitat estètica, i en aquesta s'inspirà el millors dels intèrprets: Louis Armstrong, que en aquells temps era un noiet de Nova Orleans i acabava de sortir d'un correccional, restà admirat en sentir la trompeta de King Oliver en el grup del trombó Ory. També hi havia en aquesta orquestra el gran clarinetista Albert Nicholas. King animà el jove Armstrong en la seva afició i, quan ell marxà a Chicago, féu que el substituís en el lloc de trompeta que deixà vacant en l'orquestra d'Ory. Quan a Chicago començà a somriure-li la fortuna, de seguida cridà el jove Armstrong, al qual incorporà a la seva orquestra. El mateix Armstrong, en el seu llibre de memòries La meva Nova Orleans, parla d'Oliver com del seu mestre. Però el mèrit d'aquest director no tan sols es basa en el descobriment del famós trompeta, sinó que els més grans intèrprets del seu temps foren formats per ell. Així: Tommy Ladnier, Joe Smith, Paul Barbarin, Bubber Miley, Darnell Howard, etc. Ambdós trompetes, Oliver i Armstrong, crearen pàgines inoblidables de swing en les quals van abocar un doll d'imaginació i gràcia. Ambdós saberen harmonitzar els altres instruments en les més meravelloses improvisacions de les jam sessions. A la fi, el mestre fou eclipsat pel deixeble, i quan Armstrong aconseguí no tan sols enlluernar el món dels negres, sinó també el dels blancs i triomfar a Europa, la fama de King Oliver va anar minvant fins a apagar-se definitivament. Això no obstant, el seu nom ha restat lligat d'una manera decisiva a l'època del naixement del jazz de Nova Orleans, i quan aquest vell estil va ressuscitar, els aficionats del món sencer reconegueren la gran aportació d'aquesta figura al jazz dels temps heroics. Els enregistraments d'aquest músic i la seva famosa orquestra s'han incorporat com a objecte valuós i històric en la discoteca del jazz mundial.