Karel Weis

Karel Weis (Praga, Txèquia, 13 de febrer de 1862 - 24 de gener de 1944) fou un compositor, organista, violinista i director d'orquestra txec. Aprengué música en el Conservatori de Praga, especialitzant-se en el violí i la trompa, i com que al cap de quatre anys d'estudis se'l refusà coma incapaç per l'art musica, mostrà una de les seves composicions a Johannes Brahms, el qual, reconegué en Weis com un futur gran talent musical, aconseguí per aquest l'ajuda d'un particular, amb el qual avançà a l'extrem d'assolir una beca de l'Estat, i de 1878 a 1881 estudià orgue amb Fibich i Skuehrsky. Després fou alternativament, organista, professor, violinista i director d'orquestra, i després es dedicà exclusivament a la composició. Es donà conèixer amb l'escena coral Triumfator. El seu primer gran èxit teatral fou l'òpera còmica Viola, basada en Les alegres comares de Windsor, de Shakespeare, i estrenada el 1892: algun temps després fou canviat el títol d'aquesta obra pel d'Els bessons. La seva segona òpera, El jueu polonès, estrenada el 1901, aconseguí més gran èxit encara que l'anterior, perquè el compositor inspirà els més bells números de la partitura en el cant popular nacional, seguint així la trajectòria tresada per Smetana i Dvořák. Posteriorment estrenà les òperes: L'atac al molí (1912); El forjador negra (1920); El músic ambulant, opereta; El revisor, opereta, estrenades respectivament, el 1904 i 1907. A part de les obres teatrals, va compondre: Helios i Selene, poema simfònic; una Sonata, per a violí; un Quartet, per a corda, i nombroses obres per a piano, per a cor i orquestra, i diversos cançoners txecoslovacs. Fou un músic d'acusada personalitat i de rica inspiració melòdica, realçada per una brillant i acolorida orquestració. Va ser professor de l'Escola de Música de Kromeriz i director d'orquestra del Teatre Nacional de Brno.