Julián Carrillo

Julián Carrillo Trujillo (Ahualuco, San Luis Potosí, 28 de gener de 1875 - Mèxic (Districte Federal), 9 de setembre de 1965) fou un compositor, teòric musical, director d'orquestra i violinista mexicà. A San Luis de Potosí estudià el violí amb Flavio F. Carlos. En aquella època va compondre una Missa que li fou pagada i amb aquest import marxà a Mèxic, en el qual Conservatori Nacional de Música i Declamació de Mèxic es matriculà: el seu mestre fou en aquell temps Malesio Morales. El 1889 el sentí tocar i escolta diverses obres seves el president Porfirio Díaz, el qual li concedí un beca perquè seguis estudiant a l'estranger. En el Conservatori de Gant tingué com a professors en Max Kimmer i al famós violinista Eugene Ysaÿe. Més tard es matriculà en el Reial Conservatori de Leipzig, on estudià composició amb Jadassohn i direcció amb Nikisch, en la qual Gewandhaus tocà (1899), així com en la del Conservatori de Leipzig (1900-01), orquestra que arribà a dirigir el 1902. El 1905 retornà a Mèxic: el president Díaz li'n regalà un violí Amati i l'anomenà inspector general. Entre 1906-08 donà gires de concert pel seu país. El 1908 entrà com a professor en el Conservatori de Mèxic on tingué entre d'altres alumnes a Jerónimo Baqueiro Foster. Al cap d’un any fundà l'Orquestra Simfònica Beethoven, de la que en fou director i també formà un Quartet de corda. Anà a Alemanya i després es perfeccionà a Brussel·les. Representà al seu país en el Congrés Internacional de Música que se celebraren a París, Londres i Roma el 1911 en aquest últim hi presentà un treball titulat Reformas a las formas clásicas de la composición, que va merèixer l'aprovació del Congrés: aquestes foren acceptades en el Conservatori de Leningrad, el 1926. Entre 1913-15 era director del Conservatori de Mèxic. El 1915 es traslladà a Nova York on restà al front de l'Orquestra Simfònica d'Amèrica: després dirigí les de Filadèlfia i de L'Havana. Nomenat director de l'Orquestra Simfònica Nacional mexicana, el 1909, el 1920 tornà a ésser director del Conservatori, on tingué entre els molts alumnes seus a Juan León Mariscal.Es va fer famós mundialment per inventar i emprar el <so 13>. Aquest nom no ha d'ésser presa al peu de la lletra, perquè en realitat es tracta d'una experimentació sobre el micro-tonalisme: divideix els intervals tonals en quarts, octaus i setzens. El mèrit del seu invent és menor, per la novetat –doncs tingué antecessors— que per la seva forma de portar-lo a la pràctica, ajudat per un desenvolupament teòric complet, en el que demostra la lògica necessitat de noves formes i notacions musicals, i per la invenció de nous instruments de tota mena, entre ells <pianos metamorfosats>, dels quals en llegà 17 al castell de Chapultepec. La seva filla Lolita, notable pianista, fou la primera a donar a conèixer el nou instrument, motiu pel qual acompanyava al seu pare en les gires de concert. Va actuar com a director de l'orquestra de Nova York, on publicà el seu llibre Pláticas musicales 1914). Va ser dues vegades director del Conservatori de Mèxic i va dirigir en aquesta ciutat l'Orquestra Simfònica Nacional. El seu Tratado científico de armonia, va tenir sis edicions, totes elles impreses a Nova York. Carrillo és a més autor de consensuades Cartas musicales técnicas.