Johannes Ciconia

Johannes Ciconia o Iohannes Ciconia (Lieja, Bèlgica, c. 1370 – Pàdua, Itàlia, entre el 10 de juny i el 12 de juliol de 1412), fou un compositor i teòric de la música belga de finals de l'edat mitjana que treballà la major part de la seva vida a Itàlia.Fou clergue d'Avinyó el 1350, es formà musicalment amb contacte amb el gran renaixement de l'ars nova francesa de Guillaume de Machaut, de Vitry i Johannes de Muris. De 1358 a 1367 restà Itàlia al servei del cardenal Albornoz en la seva segona expedició a Itàlia com a legat pontifici. En aquest període va poder conèixer directament la vida musical de Pàdua, Verona i Milà, i el nou estil de Jacopo da Bologna, Giovanni da Milano i Francesco Landini. Després de la mort del cardenal Albornoz, no es tenen més notícies de Ciconia fins al 1372, en que se'l torna a trobar a Lieja. El 1403 tornà a Pàdua, on visqué, fins a la seva mort, dels oficis de cantor, musicus i mansionarius de la catedral.