João de Sousa Carvalho

João de Sousa Carvalho (Estremoz, 22 de febrer de 1745 – Alentejo, 1799) fou un compositor i pedagog portuguès. Començà estudiar música el 28 d'octubre de 1753, dia que entrà en el "Colégio dos Santos Reis de Vila Viçosa". Una concessió reial li va permetre acudir a Itàlia junt amb el també compositor Jerónimo Francisco de Lima a inscriure's el 15 de gener de 1761 en el "Conservatorio di Sant'Onofrio a Porta Capuana" de Nàpols, on estudià sota la guia de Carlo Cotumacci. L'any 1766 debutà com a compositor d'òpera a Roma amb la La Nitteti, llibret de Pietro Metastasio. De retorn a Portugal, el 22 de novembre de 1767 entrà en la "Irmandade de Santa Cecília" (una associació de músics) de Lisboa i el mateix any fou nomenat professor de contrapunt en el "Seminário da Patriarcal", on restà en actiu des de 1769 fins 1773 com a mestre i, posteriorment, des de 1773 a 1798 com a mestre de capella: entre els seus alumnes si trobaven: António Leal Moreira; João José Baldi; i el cèlebre compositor d'òperes Marcos António Portugal.L'any 1778 succeí a Davide Perez en la posició de professor de música de la família reial portuguesa. Acabat el seu servei en el "Seminário da Patriarcal", es retirà a la propietat que posseïa a l'Alentejo. Carvalho fou el més important compositor portuguès de la seva generació i un dels millors de la història dels seu país. En less eves nombroses obres sagrades, basant-se en l'estil de Niccolò Jommelli, féu un ús apropiat del contrapunt i estructurà l'escriptura melòdica en els moviments ràpids. Carvalho a més, va compondre, òperes serioses i còmiques, a més de serenates.