Jelly Roll Morton

Jelly Roll Morton (Nova Orleans, Louisiana, 20 de setembre de 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 10 de juliol de 1941) fou un pianista de jazz estatunidenc. Es donà a conèixer l'any 1902, a Storyville, barri alegre de Nova Orleans. El 1904, anà de gira amb el cèlebre trompetista Bunk Johnson, amb el qual també actuà en la seva ciutat natal. A partir de llavors, inicià una vida de viatges continus: a Mobile (1905), a Chicago, on actuà i rivalitzà en el piano amb Tony Jackson (1907), a Houston, a Califòrnia, a Memphis, amb el trompeta i compositor W. C. Handy, a St. Louis. Emprèn gires per Califòrnia i Canadà (1917-22), i després s'estableix a Chicago (1923-28). El 1928, funda a Chicago el conjunt Red Hot Peppers, amb la sola finalitat de fer enregistraments. Aquest fou una de les primeres grans orquestres de jazz, practicant una barreja d'improvisació lliure i fragments arranjats, procediment que més tard tingué molts imitadors. En aquest conjunt, hi van tocar músics tan importants com Kid Ory, Johnny Dodds, Barney Bigard, John St. Cyr i Bud Scott. Entre 1928-30 s'establí a Nova York, però, malgrat l'èxit dels seus discs, no aconseguí imposar-se, perquè ja en aquesta època es volia portar el jazz per altres camins i el seu estil, tant autèntic, es considerava passat de moda. Viatjà constantment i actuà com a solista en nombrosos conjunts, fins que, cansat, tocà en un petit establiment de Washington (1937); allí coneix el que després seria el seu biògraf, Alan Lomax, a instàncies del qual compon unes curioses il·lustracions musicals dels seus records, per a la Biblioteca del Congrés, gravades en 12 discs, per a la casa Circle, sota el títol The Saga of Mr. Jelly Lord. Aquesta espècie d'autobiografia el tornà a posar d'actualitat. A continuació, enregistrà tota una sèrie de blues (1938-40) i es beneficià de l'impuls del New Orleans Revival, però morí poc temps després. Entre les seves gravacions, cal citar els temes originals Wild Man Blues, Kansas City Stomp, West-end-Blues amb Albert Nicholas (1939) i King Porter Stomp. Fou un dels millors pianistes de jazz que han existit. El seu nom seguirà comptant malgrat les voltes de la moda. El seu estil es caracteritza per la fluïdesa melòdica i el ritme característics de Nova Orleans.