Eddie Condon

Eddie Condon (Goodland, Indiana, 16 de novembre de 1904 - Nova York, 8 d'agost, 1973) fou un guitarrista de jazz estatunidenc. Des dels quinze anys actuà com a músic semi-professional en algunes petites orquestres com els Jazz Bandits, on començà ser conegut, potser sota la influència de Hollis Peavey. Condon, que havia estudiat l'ukelele i el banjo, també havia freqüentat als músics de l'Austin High School, de Chicago, on i eren Jimmy Mc Partland, Joe Sullivan, Frank Teschmacher, Bud Freeman i Gene Krupa. El 1927 el que ja es perfilava com l'Escola de Chicago, gravà amb ells. A Nova York, al costat de Red Nichols i els Mound City Blue Blowers, actuà per primera vegada (1928) i és, posteriorment, contractat per treballar en clubs nocturns del Carrer 52; Onyx Club (1935), The Famous Door (1936), Nick's (1937), etc. El 1939 donà nombrosos concerts a Nova York, especialment a la Town Hall. Foren les seves cèlebres jazz sessions, retransmeses per nombroses cadenes de ràdio. El 1946, Condon obre el seu propi local nocturn al Greenwich Village, i a partir de 1948 organitza diverses emissions televisives. L'apogeu del seu estil, i els antecedents biogràfics d'un artista indubtablement precoç poden veure's referits en el seu llibre We called it music (Nosaltres l'anomenem música), publicat el 1947. El creador d'aquestes peces clàssiques de jazz modern anomenades Xina boy, Liza, Sugar i Nobody's sweetheart (totes daten de 1926 i 1927) restà molt a prop, en estreta col·laboració d'artistes com Pee Wee Russell, Bud Freeman, Joe Sullivan, Joe Thomas, Muggsy Spanier i George Wetling, entre d'altres, però també col·laborà amb Bobby Hackett, Joe Marsala, Miff Mole i Jack Teagarden. En els seus últims temps, després de diversos premis internacionals, Condon seguia tenint una suggestiva presència personal, una espècie de <dandisme> mundà molt proper a l'aspecte formal del Chicago Jazz. Als 68 anys moria en l'hospital Mont Sinaí, de Nova York.