Jean Sibelius

Jean Sibelius escolteu-ne la pronunciació en suec (?·pàg.), nascut Johan Julius Christian Sibelius (Hämeenlinna, 8 de desembre de 1865 - Järvenpää, 20 de setembre de 1957) fou un compositor finlandès, un dels més populars de finals del segle XIX i principis del XX. La seua música i el seu geni van jugar un important paper en la formació de la identitat nacional finesa. Sibelius va nàixer al si d'un familia de parla sueca a Hämeenlinna, al Gran Ducat de Finlàndia, llavors part de l'Imperi Rus. Va ser batejat com Ja ohan Julius Christian Sibelius, i va ser conegut com a Janne per la seua família, però durant els seus anys d'estudiant va començar a utilitzar Jean, forma francesa del seu nom. Significativament, en el context del renaixement nacional finès, cristal·litzat en el moviment Fennoman, la seua família va decidir enviar el jove Sibelius a una important escola de llengua finesa, la Hämeenlinna Normal-lycée, a la qual va assistir entre 1876 i 1885. El nacionalisme d'inspiració romàntica va esdevenir una part crucial de la producció artística i del compromís polític de Sibelius. El nucli de la producció musical de Sibelius el constitueix la col·lecció de les seues set simfonies. Com en el cas de Beethoven, Sibelius va servir-se de cadascuna d'elles per a treballar una idea musical o per fer evolucionar el seu estil personal. Les simfonies continuen sent populars i es programen i enregistren sovint. Entre les obres més difoses de Sibelius cal esmentar Finlàndia, Vals Trist, el Concert per a violí, la Suite Karelia i la Suite Lemminkäinen (i més específicament, d'aquesta darrera El Cigne de Tuonela, un dels seus quatre moviments). Altres obres importants són: les peces inspirades pel Kalevala, al voltant de 100 cançons per a veu i piano, música incidental per a 13 obres teatrals, l'òpera Jungfrun i tornet, (traduïda La donzella en la torre), música de cambra, obres per a piano, 21 publicacions independents de música coral, i música ritual per a la Maçoneria. Fins al voltant de 1926 va ser prolífic; tot i això, malgrat haver viscut més de 90 anys, no va completar gairebé cap obra en els seus darrers 30 anys de vida, després d'haver compost la setena simfonia (1924) i el poema simfònic Tapiola (1926).