Jascha Heifetz

Jascha Heifetz (Vilna, Lituània, 2 de febrer de 1901 - Los Angeles, Estats Units, 10 de desembre de 1987) fou un dels més grans violinistes del segle xx. Jascha Heifetz fou un infant prodigi. Als tres anys va rebre les primeres lliçons del seu pare i als sis ja es presentà per primera vegada en públic amb la interpretació del Concert per a violí i orquestra de Mendelssohn. Quan contava nou anys, es traslladà a Sant Petersburg i ingressà en el Conservatori Imperial, on va tenir Leopold Auer com a mestre. El seu debut internacional va ser a Berlín el 1912 i causà una impressió tan favorable que Arthur Nikisch, el director titular de la Philarmonica de Berlín, l'invità a interpretar el Concert per a violí de Txaikovski amb orquestra. Realitzà una gira per diversos països d'Europa. El 1917, es trobava en una gira pels Estats Units quan esclatà la Revolució. Encara que tornà en alguna ocasió a la Unió Soviètica, fixà la seva residència als Estats Units. El 1925, aconseguí la nacionalitat estatunidenca i continuà amb la seva carrera de virtuós. El 1926, participà en la fundació del Conservatori Hebreu de Palestina. Realitzà una infinitat d'actuacions en nombrosos països. Després de la Segona Guerra Mundial, reduí el nombre d'actuacions fins a interrompre-les el 1970. Visqué a Beverly Hills i a partir de 1962 fou professor de la Universitat de Los Angeles. Heifetz escriví cadències per a un gran nombre de concerts. Interessat per la música contemporània, interpretà obres de Louis Gruenberg, Korngold i Mario Castelnuovo-Tedesco, que li dedicà algunes obres. Tocava el Guarneri de 1724 que havia pertangut a Pablo Sarasate. Va ésser sens dubte un dels més grans intèrprets del segle xx, valorat especialment per posseir una tècnica impecable, malgrat que hi havia qui considerava fredes les seves interpretacions. En qualsevol cas, era un artista inconformista i gens acadèmic el nom del qual roman entre els dels grans violinistes de la història.