Jan Kubelík

Jan Kubelík (Praga, Txèquia, 5 de juliol de 1880 - 5 de desembre de 1940) fou un violinista i compositor txec. Començà la seva formació artística als cinc anys, i tres anys després feia la seva primera aparició en públic a Praga, assolint un èxit formidable. De 1892-98 estudià al Conservatori de Praga, sota la direcció del professor Otakar Ševčík, de la qual excel·lent escola sabé assimilar-se per complet, i des de 1898 ja com artista perfecte, i va recollir després una sèrie de sorollosos triomfs artístics a Praga, Budapest i Viena. D'aquesta data endavant la carrera artística de Kubelik fou una sèrie ininterrompuda d'èxits en totes les ciutats importants d'Europa i Amèrica, ja sol, ja acompanyat al piano per Herbert Fryer o John Petrick Dunn.Casat el 1903, a Budapest, amb Marianne comtessa Czaky Szell, matrimoni en el qual tingué vuit fills, entre els quals destaca Rafael Kubelik que fou un gran director d'orquestra. En aquesta data adquirí la nacionalitat hongaresa. El 1907 emprengué un viatge al redós del món, havent organitzat més de 200 concerts. La crítica musical el considerava com un dels més complets tècnics del violí, les quals millors interpretacions eren les obres de Paganini i de l'escola romàntica. Posseïa un joc desproveït de tot amanerament i afectació virtueseril, desplegant en els cantabile un ingenu sentiment expressiu. Durant la primer guerra mundial es dedicà a la composició, deguin-se-li sis concerts originals per a violí, diverses cançons, peces de concert i un nou acompanyament orquestral a les composicions de Paganini. A Espanya actuà el 1907 i 1925. Els seus admiradors de Londres l'obsequiaren amb un magnífic Stradivarius el 1915.