Igor Markevitch

Íhor Boríssovitx Markèvitx, en ucraïnès: Ігор Борисович Маркевич, en rus: И́горь Бори́сович Марке́вич Ígor Boríssovitx Markévitx, conegut habitualment com a Igor Markevitch,(Kíev, Ucraïna 27 de juliol de 1912- Antibes, França 7 de març de 1983) fou un director d'orquestra i compositor d'origen ucraïnès, nacionalitzat italià el 1947 i francès el 1982. El mateix any del seu naixement, els seus pares es traslladaren a Suïssa, on adquirí una brillant formació de pianista en la ciutat de Vevey i des dels vuit anys féu alguns recitals d'obres de Chopin i Alfred Cortot. Aquest últim l'escoltà a Suïssa i animà als seus pares perquè el portessin a París a completar la seva formació. Cortot el va admetre en la seva classe en l'Escola Normal de Música i a més confia el jove a Nadia Boulanger, la qual despertaria el seu interès per la composició. Estudià orquestració amb Rieti i direcció d'orquestra amb Scherchen. El 1929, Serguei Diàghilev li encarregà in ballet titulat El vestit del rei i un any més tard debutà com a director d'orquestra davant la formació del Concertgebouw d'Amsterdam. Es va casar amb la filla de Vàtslav Nijinski, Kyra (1936, i es dedicà quasi exclusivament a la composició fins al principi de la II Guerra Mundial. Una vegada acabada aquesta, assumí la direcció del Maggio Musicale Fiorentino (1944-1946). Es casà de nou el 1946 amb Topazia Caetani. Des de 1949 a 1956, fou professor adjunt de direcció d'orquestra del Festival de Salzburg, on entre altres alumnes tingué en Piero Bellugi i ensems que dirigia l'Orquestra Simfònica d'Estocolm (1952-1955 i posteriorment l'Orquestra dels concerts Lamoureux, l'Orquestra Simfònica de L'Havana (1957-1958, la de Montreal (1958-1961), i de 1965 a 1972, l'Orquestra Simfònica de la RTVE de Madrid, a la vegada que ensenya direcció orquestral a Mèxic i Santiago de Compostel·la. El 1968, fou nomenat director de l'Orquestra Nacional de l'Òpera de Montecarlo fins al 1973, en què assumeix la direcció de l'Orquestra de l'Accademia di Santa Cecília de Roma (1973-1975), A poc a poc, una sordesa parcial l'apartà de la direcció i el reclou en la composició i la docència. Entre les seves obres destaca el Concert per a piano 1929 i el ballet El vol d'Ícar (1932), on introdueix passatges amb quarts de to, revolucionaris en el seu moment.